La CUP ha presentat aquest matí el seu estudi del Mercat de la Independència, fruit de les múltiples reunions mantingudes en els darrers 2 mesos amb una desena de comerciants i la pròpia Junta de Paradistes. De l'anàlisi se'n deriva un pack de mesures per a la revitalització del mercat, que la CUP proposarà incorporar al Pla Director del Mercat de la Independència, actualment en fase d'elaboració tècnica.  

La importància del Pla és cabdal, ja que si es realitza una reforma urbanística, asseurà les bases del que serà el mercat durant els propers 30 anys. Per això, cal aprofitar aquesta finestra d’oportunitat per incidir en el futur del mercat en termes de transformació social: Foment de la Sobirania Alimentària (comptant amb els pagesos de la comarca tant a les parades de dins, com per un Mercat de Pagès exterior), de l’Economia Social (amb el model cooperatiu com forma de propietat i relació laboral) i atraure nous públics (amb parades que també ofereixen fer el vermut, de forma sostenible, amb aliments i begudes de la comarca). També demana un nou Pla d'usos pel soterrani, en el qual es podrien organitzar fires i activitats culturals durant l'hivern, a més a més de les fires de 'tapes' que ja n'acull. Tot això amb un objectiu: Evitar la gentrificació (tot mantenint la funció social que desenvolupa actualment un Mercat dins les relacions veïnals i ciutadanes).

El membre de la CUP Ander Zurimendi ha posat l' èmfasi en la necessita d'atreure el públic jove: "El sistema econòmic fomenta que comprem en grans supermercats, on els preus són una mica més barats, però on comprem aliments de pitjor qualitat i produït a milers de quilòmetres de Terrassa". El cupaire ha afegit que cal potenciar un canvi dels hàbits de consum de les persones joves, ja que a més a més són el relleu. "Com que és tan fàcil caure en el supermercat, un Mercat viu i de barri ha d'oferir coses atraients per la gent d'entre 20 i 40 anys, com ara poder fer el vermut dins el mercat". Però cal que sigui de forma sostenible, amb productes de producció ecològica i local (Km 0), que tanquin el circuit econòmic entre la pagesia del Vallès Occidental, mercat i consumidores. "És important apostar un consum sostenible i crític, prioritzant els aliments que sostenen la pròpia economia local i que han estat produïts amb condicions laborals dignes i respecte ver el medi Ambient", ha conclòs Zurimendi. 

      

Riscos sobre la tendència majoritària en mercats reformats a Catalunya

• L’arribada d’un gran operador, com ara FNAC, Capbrabo, Mercadona, ZARA, etc... (en el cas de de La Independència, al seu soterrani): Es pateix el risc evident de perdre la seva identitat i idiosincràcia. Donada la catalogació com a edifici modernista, la instalció d’una gran superfície pot ser una agressió al Patrimoni arquitectònic i industrial de la ciutat. O és que permetríem l’obertura d’un Viena a la masia Freixa? A més a més, tan sols segurià en la l´ñinia de destrucció del petit comerç de Terrassa.   
• Exagerada multiplicació de l’oferta de restauració (fomentant l’arribada de nous bars i restaurants): Es pateix el risc qu no hi hagi prou per a tanta restauració (sent un model fracassant que, de retruc, afecti al conjunt del mercat). 
• Reforma de parades i reorganització interior (per les quals fan parades més grans i passadissos més amples, tot reduint el nombre de paradistes): És pateix el risc de deixar enrere a paradistes que no es puguin permetre pagar la reforma de la seva parada que, acostuma a superar els 50.000 euros. 
• Orientació neoliberal de les reformes dels mercats: El Mercat de la Independència és una infrastructura municipal i d’interés públic, fet pel qual ha de ser una eina de millora de la vida col·lectiva. Però a les reformes que s’estan duent a terme, fins ara, no s’impulsa l’Economia social ni els projectes transformadors. 
• Despesa econòmica desorbitada per fer les reformes: Sembla irreal que l’Ajuntament de Terrassa disposi de milions d’euros per gastar en una reforma d’un equipament. A més a més, cal avaluar com prioritzem una despesa tan elevada, donat que el Mercar ja funciona bé actualment, mentre que altres àrees municipals necessiten de dotació urgent (com el Benestar Social).       

 

Pack de propostes de la CUP 

La CUP considera que no sempre cal pensar en gastar milions d’euros en reformes, sinó en fer polítiques orientades a atraure fluxos de gent dins del mercat; així com donar valor a la compra de proximitat i penalitzar la presència de grans superfícies a la ciutat. Això s’aconsegueix amb certa audàcia i innovació. 

Per això, en compte de pensar en fer una gran obra al Mercat (que duri anys i costi milions d’euros), la CUP proposa un pack de mesures viables i que poden ser aplicades immediatament. Seguint els criteris sostenibilitat, low cost i pragmatisme. Micro-reformes, basats en 3 eixos: Economia Social, Sobirania Alimentària i Atracció de nous públics amb micro-refromes.      

* Economia Social 

3.1 Nau de parades de producte ecològic i social 

Es planteja la creació d’una ‘Nau coperativa’ o ‘Racó cooperatiu’ dins la mateixa plaça. Aquí es podrien mantenir actuals projectes amb valor social com la masia de Ca n’Oliveró i altres pagesos presents al Mercat, així com l’entitat FUPAR. Alhora, s’intentaria incorporar noves parades cooperatives de tot els àmbits (també de la restauració, com podria ser la La Trobada). 

S’hi arreplegarien des d’iniciatives de producció ecològica (verdures i fruita; carn i ous; productes lactis...), passant per empreses d’insercció laboral (FUPAR), fins a petitst tallers d’artesans de la comarca (pintura, ceràmica, vidre, joies...).  

 3.2 Afavorir l’arribada de cooperatives 

Actualment, en torn al 10% de les parades del Mercat es troben buides. La CUP proposa afavorir l’arribada de projectes cooperatius a dites parades, fomentant i incentivant uns passadissos més socials en el sí de la plaça. 

L’Ajuntament (propietari i co-gestor dels mercats) pot oferir una rebaixa fiscal en la tassa que tota parada ha de pagar com a cànon pel règim de concessió de l’espai. Les entitats, botigues i projectes cooperatius, per la seva part, s’hauran de comprometre a dinamitzar la vida diària del mercat.    

* Sobirania Alimentària 

3.3 Enllaçar amb l’horta de la comarca 

Atraure els pagesos de l’horta de Terrassa i del Vallès Occidental, a fi que agafin una parada interior del recinte (actualment n’hi ha dos, de projectes agroecològics amb parada pròpia). 

3.4 Mercat de Pagès a l’exterior 

Plantejar la possibilitat que, en comptes d’obrir parada permanent a l’interior, es posin una vegada a la setmana a l’exterior (com passa al mercat del Triomf o al mercat central de Sabadell). Aquestes propostes ja estan contemplades al Pla Estratègic d’ESS de Terrassa (2019-2024), a proposta de la CUP.   

* Atracció nous públics 

3.6 Nou Pla d’usos pel soterrani 

Un al macro-supermercat a la planta baixa del Mercat serà contraproduent. Per això, proposem estudiar col·lectivament un nou Pla d’Usos pel Soterrani, on es recullin més iniciatives com ara la “fira de tapes” que ja fan diverses vegades l’any. Per exemple, a l’hivern, es podria aprofitar l’espai per fer fires externes però amb restauració pròpia del Mercat. O per fer-hi vermuths musicats, amb actuacions de música en viu. També es podria relacionar amb alimentació i hàbits saludables. També es pot estudiar l’adaptació dels baixos com a equipament municipal. 

3.7  Parades degustació 

Fomentar que algunes de les parades ja existents ofereixen servei de bar i degustació, a fi de dinamitzar la vida del mercat i crear un flux de nous visitants a l’interior. Però no pas fent grans obres de reforma i intentant atraure restauradors consolidats de la ciutat: Això provocaria la gentrificació del mercat. Aquelles que ja hi són i consensuant un màxim d’iniciatives i la seva distribució física dins el mercat. Un gran operador no tindrà ànima i no encaixarà amb el tarannà del mercat. 

3.8 Refugi Antiaeri 

Condicionamet i obertura del refugi. No només pel seu valor cultural i memorialístic (que és el punt clau), sinó com a fluix d’atracció de visitants cap a l’interior del mercat (incloses visites escolars, que faran familiaritzar aquesta canalla amb el mercat i posaran així les basdes per a un releu generalcional en la potencial clientela). 

3.9 Sistema de calefacció 

Sense dubte, una de les principals demandes del col·lectiu de paradistes del Mercat d ela Independència. El fred a l’hivern és de tal intensitat que fa mal estar, tant pels clients (que eviten anar-hi) com per les treballadores (que pateixen unes condicions laborals desafavoridores). Estufes de gas podrien ser una solució d’emergència, malgrat que la veritable solució passarà per l’aclimatació general de l’edifici.   

3.10 Pla per garantir el relleu al mercat 

Tant per la vessant d’atraure el jovent (o sigui, que es pugui garantir un relleu generacional de clients), com per la vessant de mantenir paradistes (o sigui, que es pugui garantir un relleu generacional de treballadores, domat que la plantilla actual està bastant envellida ja que fills i filles no segueixen amb el negoci familiar). Impuls des del programa Re-Empresa (Ajuntament i Diputació) o des dels programes de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental.